Graffiti a Barcelona i al món
jueves, 26 de agosto de 2010
El graffiti com un delicte o com un art?
jueves, 15 de julio de 2010
MATERIALS
La pesadilla de Bruno, y de sus familiares, arrancó el pasado 6 de junio en el instituto de secundaria Mediterránea, en Castelldefels.«Ese día alguien le vendió en el instituto un taker de ácido por cinco euros», denuncia a este diario Verónica, su madre.«Era la primera vez que compraba algo así», le ha asegurado Bruno.Cuando llegó la hora del recreo, el chaval se puso a jugar a fútbol con el rotulador cargado de ácido en el bolsillo. Corrió pista arriba y abajo hasta que empezó a sentir un incesante calor en la pierna. «El material crea gases y, debido al calor y a la temperatura del momento, explotó».
«El ácido hierve y, al estar comprimido en un rotulador, puede petar, como le pasó a mi hijo»”, explica Verónica, quien desde el momento del accidente dejó de ser una auténtica desconocedora del fenómeno. «Es conveniente que los padres que saben que sus hijos se dedican al graffiti, se informen bien sobre qué materiales utilizan», recomienda. Su hijo, con injertos de piel en la pierna derecha, de vuelta a casa tras tres semanas ingresado, ha prometido que ya no volverá a usar ácidos.
Los graffiteros expertos consultados por este diario se posicionan abiertamente en contra de esta nueva práctica. «Es demasiado riesgo para una firma estampada en una pared o un cristal», critica Last, miembro del colectivo de graffiti MSP. «Es muy peligroso por su alta corrosividad», apoya otro joven. «Si el taker peta en el bolsillo, es muy posible que la pierna acabe quemada», zanja Last.
La fiebre por realizar pintadas con ácido lleva a algunos adolescentes a robar materiales químicos de los laboratorios de los institutos en que estudian. Este testimonio está recogido de un foro graffitero de Internet. «Unos amigos han robado del laboratorio ácido nítrico, ácido clorhídrico y cloroformo; ahora estoy dudando qué ácido de los dos escogeré». A lo que otro forero responde: «Yo usaría el clorhídrico en un squeezer, pero ten cuidado si ya lo has estrenado porque, si quedan restos de pintura dentro [ya puedes decir] adiós squeezer y adiós mano”. HECTOR MARÍN "PERIODICO EL MUNDO"
Aquest article ha estat extret del Blog "SINALEFA", molt popular, portat per la mare d'un noi graffiter.
miércoles, 14 de julio de 2010
Día de pintura
I aquest és el resultat, una peça amb degradació de color taronja i powerline verda (la meva), i una plata amb lletres "bubbles" (del Nil).
Un cop acabada la feina, el meu amic Nil es va començar a trobar malamenta causa de la temperatura elevadíssima. Pel fet de ser les 13:30 i no haver esmorzat, i no portar cap tipus de gorra o protecció, aquell solar podía convertir-se en una olla en plena ebullició.
No va ser poca la feina de treure'l d'allà, perquè per a sortir, havíem de tornar a travessar el mur que tant ens havia costat superar anteriorment. Per sort, com aquell solar estava ple de peculiars i estranys objectes, i un munt de matalassos i cadires abandonades, vam poder enfilar-nos dalt de 3 maons que anteriorment havíem posat sobre una cadira, i així sortirem d'allà. Un cop a fora, el vaig haver de portar quasi en braços fins a una estació de bombers, on 5 joves molt simpàtics el van atendre.
domingo, 11 de julio de 2010
Espanya i el Graffiti
martes, 6 de julio de 2010
Fotos Graffiti a la Comunitat Valenciana
lunes, 5 de julio de 2010
Graffiti als trens
Així doncs, molts graffiters pintaven diferentes línies que arribave
El podem veure en 11 parts, en aquesta direcció:
http://www.positivos.com/
viernes, 2 de julio de 2010
Amèrica i el Graffiti
D'aquí van sortir diverses persones que començaren a escriure coses als trens i parets, adornant-ho tot molt bé, per exemple, fent lletres amb 3D, posant-hi lluentons, omplint-les de colors... Així va començar tot.
Més endavant, les noves generacions varen incloure-hi noves tècniques, com ara fer les lletres més rebuscades i complicades, plenes de fletxes i línies corbes, i tots ells van omplir, és clar, il·legalment, els carrers de Nova York, i no gaire més tard de tot Estats Units.
Més endavant tot això va provocar baralles i disputes entre crews, doncs alguns escriptors, com "JA", es dedicaven a pintar una petita i lletja peça a sobre de grans creacions com les de SEEN o COPE 2.
Així doncs, tothom que pintava va començar a tenir una obsessió per deixar-se veure, perquè tothom que veiés una firma o una peça seva, digués: mira, aquest està per tot arreu.
Això va portar a més d'un a fer grans bogeries, com per exemple, SEEN, al pintar a les gegants lletres de "HOLLYWOOD", o T-KID, al infiltrar-se una nit al metro, amb moltíssima pintura, i caminar per les vies en busca de trens per pintar.
Aquí deixo imatges de populars escriptors americans: